Des de fa força temps, els ciutadans ens preguntem quin valor real tenen les certificacions que expedeixen els professionals que treballen per a l’administració pública. En són un cas rellevant els títols d’Ensenyament, que en alguns casos acrediten un coneixement fals perquè hi ha alumnes que han passat nivells sense haver-ne superat les proves de suficiència. I ara també han entrat en qüestió les baixes mèdiques, que aquests dies han estat notícia per la disputa que mantenen la conselleria de Salut i el Fòrum Català d’Atenció Primària sobre la decisió d’aquest departament de primar econòmicament els centres que les escurcin. Es poden escurçar les baixes, per sistema? I quan no és possible, el centre mèdic afectat ha de ser castigat amb una retallada del pressupost? Reflexionem-hi: quan un metge –que se suposa que treballa exclusivament per vetllar per la salut del pacient– expedeix una baixa, ho fa amb prou consciència professional? És a dir: disposa de tota la informació que necessita per assegurar que l’afectació del pacient requereix recuperació i li impedeix d’anar a treballar? O es refia només del que el pacient li explica? O se sent condicionat per la forma en què li ho explica o li exigeix la baixa? En el primer cas, ningú no hi ha de tenir res a dir. Per al segon cas, hi ha el servei d’inspeccions al qual hauria de poder recórrer qualsevol ciutadà o entitat que consideri que s’ha obrat incorrectament. I per al tercer cas, la via d’activació de la seguretat física i jurídica. I si la conselleria de Salut no pot garantir el funcionament d’aquest sistema, que en canviï els responsables fins que ho garanteixin, o que s’hi posi fulles. El que no pot fer són trampes al solitari; és a dir: eludir les seves responsabilitats incentivant econòmicament els professionals perquè les assumeixin ells i perquè, a més a més, les facin vulnerant el codi deontològic, guiant el criteri mèdic en la direcció que li marquen els incentius econòmics.

© El Punt Avui