La història econòmica de la humanitat és, en bona part, la història de les seves bombolles. Moments d’eufòria col·lectiva en què una nova idea, tecnologia o narrativa desperta un entusiasme desbordat que sembla capaç de reinventar-ho tot. Després, inevitablement, arriba l’esclat. Però no totes les bombolles són dolentes. N’hi ha que, lluny de destruir, depuren el sistema i separen el soroll del valor real. Són les que podríem anomenar bombolles bones.

Les bombolles bones no són un error del mercat, sinó una necessitat del progrés. Són els períodes d’excés creatiu en què la societat experimenta, prova, s’equivoca i aprèn. Quan l’entusiasme es dissipa, queda el que realment té valor: la innovació útil, els models sostenibles i les empreses que construeixen sobre fonaments sòlids.

Pensem en la bombolla de les puntcom a finals dels noranta. Va esclatar, sí, però de les seves cendres........

© El Punt Avui