Els àpats de Nadal han estat menys estressants que els darrers anys. Tot i la sopa de virus respiratoris, hem arraconat de moment les restriccions de la pandèmia. Tampoc no sembla que l’efervescència política anterior a la covid generi l’interès ni desavinences familiars com atiaven falsejant la realitat els partits abans anomenats constitucionalistes. La suposada millora de convivència que abandera Sánchez potser és desencís i desconfiança. Tant d’airejar que a cada família hi ha un cunyat pesat que solucionaria el món o trobaria remei fins i tot a la sequera, i potser el protagonista dels dinars ha estat el mediador o la mediadora, establerts per fixar les regles d’un diàleg entre diferents, o l’acord per nomenar-ne un per què fer per Cap d’Any i Reis.

La democràcia espanyola té deficiències i imperfeccions, com l’abast del poder judicial i la seva independència, però ara sembla haver-s’hi afegit el de l’absència de diàleg. Felip VI reclama que “no s’instal·li el germen de la discòrdia”, conscient que cada conflicte o discrepància esdevé impossible de resoldre’s amb una diàleg serè, sense insultar, ni agredir-se, ni crispar la paraula o forçar la llei. Ell mateix es va apuntar a la confrontació el 3 d’octubre. La figura del mitjancer va guanyant pes i comença a esdevenir imprescindible en política, perquè a banda d’entre Junts i el PSOE, ja n’hi ha del socialistes amb el PP, i no sé si aviat en caldrà entre els populars i Vox, Podem i Sumar... I ja posats a fer, entre ERC i Junts i tot l’independentisme. Tant de recel mutu entre uns i altres només posa de manifest la incapacitat de liderar la interlocució, sobretot dels qui ostenten el poder a l’Estat i els respectius governs estatal i català, que serien els encarregats de facilitar el clima i l’entorn per dialogar. És el que deuen pensar a Europa, quan l’Estat els requereix ajut per renovar la cúpula judicial o per resoldre l’exili. Potser el següent mediador haurà d’elegir entre germans, per elegir a quin Rei de l’Orient es dona la carta o, pitjor encara, entre ells per decidir les entregues.

Mediador d’àpats

Mediador d’àpats

Els àpats de Nadal han estat menys estressants que els darrers anys. Tot i la sopa de virus respiratoris, hem arraconat de moment les restriccions de la pandèmia. Tampoc no sembla que l’efervescència política anterior a la covid generi l’interès ni desavinences familiars com atiaven falsejant la realitat els partits abans anomenats constitucionalistes. La suposada millora de convivència que abandera Sánchez potser és desencís i desconfiança. Tant d’airejar que a cada família hi ha un cunyat pesat que solucionaria el........

© El Punt Avui