El Poble (més) Vell |
Quina ironia que el Poble Vell de Corbera d’Ebre, un lloc de memòria, sempre acabi quedant en la desmemòria de les institucions, que són les que haurien de salvaguardar un espai històric que, tot i estar declarat bé cultural d’interès nacional, ha passat de llarg de les agendes polítiques. El darrer escull: la falta de finançament i la impossibilitat de l’Ajuntament d’executar tot sol el projecte de rehabilitació que es va aprovar fa cinc anys, aturen una actuació crucial per conservar i adequar per a les visites aquest poble que va ser destruït durant la batalla de l’Ebre i que va obligar els habitants, després de la Guerra Civil, a reconstruir les seves cases a la part baixa del turó arrasat per les bombes. Ara torna a quedar en l’oblit. Les cases de maçoneria mig ensorrades que s’arrengleren en els carrers de terra, i que avui són un record de la barbàrie i un símbol de la pau, es van erosionant a passos agegantats, i més en cada embat meteorològic. Fa cinc anys, el projecte es va pressupostar en 3,1 milions i es va dividir en nou fases. Només se n’ha executat una. Fa dos anys, l’Associació Poble Vell, formada per veïns del municipi, ja es va dissoldre, entre altres motius per la deixadesa del mateix Ajuntament i la Generalitat. Aquesta setmana el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, s’ha compromès a buscar els recursos per “ajudar el consistori” a mantenir “el llibre d’història viva i viscuda” que és el Poble Vell. Veurem fins on arriben les bones paraules. Sobre el Poble Vell no hi ha hagut mai cap aposta decidida per tenir-lo on pertoca: un dels vestigis memorials més importants del país.