Analfabets polítics
Potser no és del tot certa l’afirmació categòrica que els joves estan desconnectats del debat polític i que viuen sota una desafecció política trepidant. L’estadística i la generalització són males companyes de la realitat, i prou que en tenim, de jovent mobilitzat per l’habitatge, l’educació o la llengua. Però sembla que la desgana que ens provoca a molts adults la classe –i la situació– política s’accentua en els que ens venen al darrere. Per combatre-ho, el professorat de diferents disciplines de la Universitat Rovira i Virgili ha creat el que en diuen Grup d’Alfabetització Política, en el qual també prenen part estudiants i exestudiants i personal tècnic i de serveis. “Des de la universitat hem d’ajudar l’alumnat a madurar en el sentit democràtic”, diu la professora Marta Montagut. No n’hi ha per a menys: que hi hagi alumnat amb un nivell alt de desafecció fa que circulin discursos que reprodueixen estereotips i llocs comuns sobre la classe política i també que comencin a aparèixer estudiants amb valors antidemocràtics. “La política ha generat frustració i ha afegit complicacions a la gestió de la vida. Aleshores el desencant que senten els estudiants fa que optin per solucions radicalitzades”, alerta la impulsora d’aquest grup que planteja debats sobre temes com la desinformació i la IA, la polarització del debat polític, l’ecosistema de partits o el perfil de la nova generació de votants. Alfabetització per despertar el sentit crític. És clar que no és el mateix analfabets polítics –que som nosaltres– que polítics analfabets, que també hi són i també caldria combatre.
