Ressaca papal |
L’avió del papa Lleó XIV s’enlairava de l’aeroport del Prat a tres quarts de nou del matí amb destí a les Canàries. Es tancava un viatge de dos dies en què el pontífex va passar per la catedral de Barcelona, l’Estadi Olímpic, la presó de Brians I, Montserrat i l’església de Sant Agustí del Raval, fins a la benedicció de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família, punt culminant de la visita. En el camí, missatges subratllant Catalunya com a terra d’acollida i de construcció, crides a respectar la dignitat de les persones i a afavorir el bé comú, consideracions sobre el dret a no ser definits pels errors i paraules de devoció cap a la Moreneta i de reconeixement i homenatge a Antoni Gaudí, “l’arquitecte de Déu”. En el balanç, molt més català del previst a l’inici, en especial al temple barceloní. Això després de la mobilització prèvia tant política com social perquè hi hagués major presència de la llengua catalana. Qui o què va fer decantar la balança? Serà difícil de saber. El que sí que ha quedat clarament constatat a ulls del món és la singularitat, bellesa i potència de la nació catalana. L’emoció de la Sagrada Família, la solemnitat de Montserrat, la intensitat de l’escolania entonant El Virolai, l’acollida del Raval... Les comparacions, en especial a les xarxes socials, eren a l’ordre del dia.
La fi del viatge........