La felicitat i les fotos |
En un moment en què hi ha dies internacionals per a tot, avui, 20 de març, és el de la felicitat. Els nòrdics –Finlàndia, Islàndia i Dinamarca– encapçalen el rànquing de països més feliços del món, segons l’informe mundial sobre la matèria, una anàlisi de la qual s’han fet 14 edicions que també certifica que es fan informes sobre tot. Elaborat pel Centre de Recerca del Benestar de la Universitat d’Oxford, el podi d’aquest particular treball –en què es tenen en compte factors com ara la renda per càpita, l’atenció social i l’expectativa de vida– se l’emporta per novè any consecutiu Finlàndia. En plena guerra, Israel se situa en 8è lloc i els Estats Units, en el 23è; mentre que l’Estat espanyol, en el 41è dels 147 països analitzats. S’ha de dir, però, que cau estrepitosament a la posició 128 dels 136 en què s’analitza el concepte de benestar juvenil.
Una de les coses que es fan molt quan volem recordar moments feliços és mirar-ne les fotografies. Si algú, d’aquí a un temps, fes una ullada a les d’ahir, m’atreviria a dir que no pensaria que va ser un dia especialment feliç, tret per a l’escriptor i poeta mallorquí Biel Mesquida, flamant guanyador del 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Les instantànies polítiques passaven pel Parlament, on, l’endemà que el govern de Salvador Illa anunciés un acord amb ERC per a la retirada del projecte de pressupost per al 2026, la mesa tramitava la petició i tant els comptes com la llei d’acompanyament dequeien. A primera hora, a la Generalitat, un Consell Executiu extraordinari va donar llum verd a un suplement de crèdit de 5.988 milions, el màxim, que es preveu que tiri endavant en ple a mitjans d’abril amb els suport dels comuns i Esquerra. Amb aquest moviment, el govern obté una mica d’aire i es garanteix que, si finalment no hi hagués comptes, podria disposar de fins a 46.023 milions d’euros, per sobre dels més de 40.000 del pressupost del 2023, l’últim aprovat, però lluny dels 49.162 previstos en el projecte que van aprovar unilateralment el 27 de febrer. El suplement de crèdit té tres destins: les despeses de personal –i aquí hi ha els increments pactats per als Mossos o els docents–; els anomenats “creixements tendencials” dels departaments, és a dir les despeses que van augmentant com ara les de farmàcia i les derivades de la llei de la dependència, i, per acabar, la dotació dels plans plurianuals previstos. En canvi, no es podran desemborsar diners a projectes nous, que hauran d’esperar el pressupost. Un cop retirat el projecte per part del govern i suavitzada la línia vermella del traspàs de la gestió de l’IRPF per la d’ERC, les dues parts mantenien la mà estesa a una negociació que encara no ha arrencat, però que hauria de fructificar abans de l’estiu. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ja en traçava el contorn: limitava les converses a “tot allò que sigui competència” de la Generalitat.
Al carrer, el malestar social es feia ben visible amb les mobilitzacions dels metges i els mestres. Els primers, convocats per Metges de Catalunya i la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM), iniciaven una vaga –la vuitena des de l’octubre– que continua avui. Reclamen al Departament de Sanitat un conveni propi i millores laborals. Mentrestant, els docents, cridats per la Ustec, Professors de Secundària, la CGT i la Intersindical, protagonitzaven el quart dia de mobilitzacions descentralitzades, amb manifestacions a Girona –on se’ls afegien els pagesos–, el Vallès Occidental i l’Oriental i el Maresme. Els dos col·lectius es manifesten avui a Barcelona en unes protestes que coincidiran davant del Parlament de Catalunya. S’hi havia de celebrar el debat de la totalitat del pressupost, però ahir es va suspendre després que el govern retirés el projecte.