Vivim una paradoxa difícil d’entendre des d’una mirada que pot semblar naïf: mai hi ha hagut tant capital disponible per invertir i, alhora, tanta incertesa sobre on destinar-lo. Fons, gestores de patrimoni familiar i grans inversors acumulen recursos mentre busquen oportunitats amb retorn ràpid i risc controlat. Alhora, sectors com la biotecnologia o els dispositius mèdics continuen tenint enormes dificultats per captar finançament i no morir en la maleïda vall de la mort.

Desenvolupar un fàrmac o validar una tecnologia mèdica pot requerir més d’una dècada, amb processos reguladors exigents i una elevada incertesa. Això contrasta amb la lògica dominant del capital, que prioritza la velocitat i l’escalabilitat immediata. Però aquesta mirada és miop. Quan aquests projectes arriben al mercat, el retorn és profund i sostingut: tant en l’aspecte econòmic com en el social. Parlem d’empreses que salven vides, cronifiquen malalties abans mortals o milloren radicalment la qualitat de vida de milions de persones. Toca, doncs, fer més pedagogia i més especialització. Necessitem que s’expliqui millor el sector biotecnològic i, alhora, impulsar fons d’inversió específics, amb horitzons més llargs.

© El Punt Avui