Pírcing |
Hi ha llibres que no t’expliquen una història: et perforen. Gràcies a l’editorial Gata Maula i a la magnífica traducció d’Albert Nolla, podem llegir en català la novel·la Pírcing, del japonès Ryu Murakami (el bo). El llibre és una agulla que entra a la pell de la normalitat. Un jove dissenyador amb una vida modèlica, dona i un bebè, en una casa endreçada a Tòquio. I un pensament que apareix amb la insistència d’un corcó al cervell: matar la seva filla. No és un atac de ràbia puntual ni un trastorn psicopàtic: és una idea neta, metòdica i organitzada. Per evitar-ho, decideix matar algú altre: una prostituta sadomasoquista avesada al dolor. Murakami escriu amb bisturí. Tot passa en habitacions silencioses, en hotels impersonals i en caps que pensen massa. El terror aquí no ve per la sang: ve per la lucidesa que et fa obrir la boca. Perquè Pírcing no parla d’un monstre, sinó d’un home funcional, d’algú que podria fer cua amb tu al supermercat. I llavors arriba la sospita inquietant: potser la violència no és una excepció. Potser només és una petita esquerda enmig de la rutina. Els disturbis psicològics dels dos protagonistes (el dissenyador i la puta) es van originar amb els abusos assortits que van patir de petits. La ràbia interior acumulada ha d’explotar per alguna banda. Llegir Pírcing provoca la mateixa sensació que caminar per un passadís d’hospital a les tres de la matinada: no passa res espectacular, però saps que podria passar. Murakami no busca espantar-te amb crits, prefereix parlar-te amb una calma cínica perquè la incomoditat se’t multipliqui. I aquesta és la missió primera de l’art.