Entre la por i l’atracció |
Hi ha una desunió gairebé microscòpica entre dues emocions tan humanes com són l’atracció i la por. Una línia que no és recta ni estable, sinó que tremola i s’insinua en gestos quotidians, en la manera com el cos respon abans que el pensament tingui temps d’ordenar res. De vegades, només es manifesta com una incomoditat subtil, un dubte difícil de formular. Altres cops, és tan clara que ens obliga a mirar-nos el melic sense excuses. La fragilitat d’aquesta frontera ens recorda fins a quin punt som contradictoris. I potser és aquí on comença qualsevol experiència significativa.
L’atracció sol arribar disfressada de promesa de sentit, de contacte, d’una intensitat que trenca la inèrcia dels dies i fa de la vida un videoclip infinit. Té a veure amb el desig, però també amb la curiositat, amb aquella necessitat antiga de sortir d’un mateix per confirmar que encara hi som. Ens hi acostem amb una barreja d’entusiasme i prudència, com qui entra a l’aigua glaçada de Portlligat a poc a poc. Sabem que pot ferir, però també que és capaç de despertar-nos la sang i les neurones. I aquesta expectativa........