Hi ha manaies i hi ha bandolers. Conec un bandoler de cabells llargs, rossos i ondulats, de mans grosses i ment preclara. Un bandoler que coneix la llengua del país del nord però que fa l’impossible per no parlar-la mai. El jove bandoler no roba per necessitat; ho fa per vocació revolucionària. Rampinya perquè hi ha dies que el karma li fa un gest amb la cella i li diu: “Avui et surt a compte.”........

© El Punt Avui