Tinc comprovat que des que fem servir el GPS per anar als llocs, en cotxe o a peu, el sentit de l’orientació natural es va atrofiant. Per desús, s’entén, i ja no diguem en persones –sé de què parlo– que sempre ens hem de pensar dues vegades cap a on hem d’encaminar els passos. Aquell petit esforç de concentració just abans de moure el volant a dreta o a esquerra, agafar algun element de referència (un edifici, una muntanya, el sol...) per situar punts cardinals i encertar el recorregut apropiat... tot això ho anem perdent abduïts per les fletxes de la pantalla i la veu metàl·lica del navegador, amb les seves indicacions impertinentment insistents. Doncs bé, ara els investigadors alerten de nous perills relacionats amb la tecnologia o, més ben dit, amb un mal ús de la tecnologia. Concretament, de les conseqüències que pot tenir en les nostres capacitats mentals la renúncia sistemàtica a pensar per nosaltres mateixos i a delegar la funció en la màquina, els xatbots. El que podríem resumir com l’externalització del pensament. Quedi clar que no es tracta d’aturar el progrés tecnològic ni de renunciar als avenços que ens fan més fàcil la vida, però no al preu d’aniquilar el pensament crític. És un dels últims reductes que –com l’art– ens queda com a humans, i no n’anem precisament sobrats.

© El Punt Avui