El 8 de març és un dia de carrers plens–o ho hauria de ser–, de pancartes alçades i de consignes amb la paraula drets. Però sortir al carrer no és només un acte simbòlic ni una tradició anual; és, sobretot, una denúncia col·lectiva contra aquells que encara neguen l’existència de les desigualtats de gènere. Manifestar-nos és dir que les discriminacions persisteixen; és recordar que la bretxa salarial continua, que les violències masclistes no desapareixen, que els prejudicis limiten oportunitats i que la corresponsabilitat encara és lluny de ser real.........

© El Punt Avui