Percebo molt cansament, desànim i crispació. Ho veig en moltes organitzacions amb les quals treballo. I, per descomptat, hi pot haver raons per a això.

Però també hi ha raons per celebrar, per disfrutar i il·lusionar-se. Tot i que el nostre cervell, tan programat per detectar amenaces que garanteixin la nostra supervivència, les passa per alt sobrevolant-les amb una certa indiferència.

Tot això resulta molt visible quan treballo amb equips per abordar processos de transformació cultural corporativa. En aquests casos, el primer pas és avaluar si la nova cultura proposada és acceptada pel conjunt de l’organització. Així, una vegada comprovat que l’aspiració cultural és acceptada, cal recollir quina és la cultura actual percebuda en l’organització, per dimensionar la distància entre aspiració i........

© El Periódico (CAT)