La setmana passada va ser un cop de realitat per a l'economia. Als assortidors, la benzina es va encarir, de mitjana, 29 cèntims per litre. L'euríbor, el termòmetre de les nostres hipoteques, va avisar de noves tensions. I la borsa espanyola va tancar la pitjor setmana des de l'inici de la guerra d'Ucraïna, l'any 2022

Només fa nou dies que va esclatar la guerra a l'Iran, però el món ja tremola. L'ona expansiva econòmica ja ha trucat a la porta de casa nostra. Sense preàmbuls: l'economia mundial s'enfronta a un nou xoc de conseqüències imprevisibles. Recordem que per l’estret d'Ormuz hi passa un 20% del combustible fòssil mundial, i que està bloquejat des de l’inici de la guerra.

Estem davant d'una autèntica cursa contra el rellotge. Els experts dibuixen dos escenaris clarament diferenciats: si la guerra és curta i l'estret no té danys estructurals, l'economia global podria pair el conflicte. La inflació pujaria una mica i l'energia s’encariria temporalment, però el creixement no canviaria gaire respecte a les previsions.

Però hi ha un segon escenari més fosc: un allargament que fa perdre la son als despatxos de Brussel·les i Frankfurt, i també als de Barcelona. El preu del petroli ja ha trencat la barrera psicològica dels 100 dòlars per barril. Això pot provocar que els costos de producció i de transport al món es disparin, cosa que portaria a una frenada en sec del consum i a què el fantasma de la recessió torni a planar sobre Europa.

Dins de la gravetat, Catalunya està una mica més ben protegida que alguns veïns europeus. A diferència d’Alemanya, no depenem tant del gas natural liquat de Qatar, que ha de travessar l'estret d'Ormuz per arribar a Europa. El nostre gas arriba, sobretot, d'Algèria i els Estats Units. I a més, l'aposta per les energies renovables fa de coixí per al sistema espanyol. Però no ens enganyem. En un món hiperconnectat, ningú és immune.

El 9 de març comença la part difícil

Els pebrots d’en Donald

Enmig d'aquesta tempesta econòmica, hi ha un efecte col·lateral del qual gairebé no parla ningú: Ucraïna. Fins ara, Kíiv ha aguantat, en gran part, perquè des d'Europa es finança la compra d'armament i munició a la indústria nord-americana. Però què passarà si un Orient Mitjà en flames obliga Washington a desviar els seus recursos militars cap allà? Si les armes i la munició que ara ajuden Ucraïna acaben viatjant cap a l'Iran, el front europeu pot quedar dramàticament al descobert. Aquest és el preu altíssim de la falta d'autonomia d'una Europa incapaç de defensar-se sola.

El panorama que tenim al davant és un món sense compartiments estancs. Vivim en un tauler global, on un míssil disparat a l'Orient Mitjà pot encarir-nos la hipoteca, paralitzar una fàbrica a Alemanya o debilitar una trinxera a Ucraïna. El bloqueig de l’estret d’Ormuz i les operacions militars plantegen un horitzó ple d’incògnites econòmiques, amb una única certesa: com més s’allargui la guerra, més ho notarem a la butxaca.

View this post on Instagram A post shared by Catalunya Ràdio (@catalunyaradio)

A post shared by Catalunya Ràdio (@catalunyaradio)

© El Periódico (CAT)