Sánchez, podemitzat |
Tres conclusions apressades de les eleccions de diumenge a Castella-Lleó: una, que el "no a la guerra" ja no és el talismà que en altre temps va fer president Zapatero; dues, que de tant jugar al tactisme en les negociacions amb el PP, Vox ha tingut un tast del seu sostre; i tres, que Sánchez només puja en vots si jibaritza tot l’espectre de les esquerres.
És a dir, a Feijóo el No a la guerra no el despentina, a Vox comença a fallar el No a tot, i a Sánchez li funciona lleugerament l’estratègia de podemitzar-se. Òbviament, aquestes eleccions no són un mapa precís de les tendències electorals, sobretot perquè els seus protagonistes, Madueño per al PP i Carlos Martínez per al PSOE, tenen mèrits propis per als seus respectius resultats. El popular, un polític de llarga volada que ha sabut mantenir-se en la presidència des del 2019 sense fer estridències, més proper al perfil centrista de Moreno Bonilla que a l’hiperventilat d’Ayuso. I el socialista, de perfil semblant, crític i alhora lleial a Sánchez, en un equilibri constant que l’ha salvat de les fogueres del PSOE. És........