La cançó de la Maria del Mar |
El simbolisme com a poder, quan el poder real no existeix. Catalunya excel·leix en aquesta capacitat de convertir els símbols i la memòria de la resistència en un contrapoder que maldament intenta frenar el desgast i substituir la impossibilitat d’exercir la pròpia sobirania. Al capdavall, tres-cents anys de pèrdua de les institucions i els drets constituents ens han obligat a reforçar la pell de la memòria, a través de la qual hem respirat en els pitjors moments de la nostra història.
Una mica d’aquest oxigen de resiliència es va alliberar diumenge a l’Olympia de París en el retorn de Maria del Mar Bonet, cinquanta anys després del seu debut. Era 27 d’abril de 1975, l’acompanyaven l’Ovidi Montllor i en Toti Soler i faltaven cinc mesos perquè la dictadura perpetrés el darrer assassinat executant cinc joves. Entre d’altres, Joan Paredes Manot, Txiki, que varen afusellar a Cerdanyola mentre cantava l’Eusko Gudariak. Magda Oranich, que hi era present, ha mantingut viva la memòria d’aquell moment tràgic. I en aquell abril del 75, la Maria del Mar va cantar Què........