‘Sostenella y no emmendalla’ |
La versió original de l’expressió castellana que remet a la idea de l’honor per damunt de la raó no era sostenella sinó defendella, si més no en el text primigeni de Guillén de Castro de principis del segle XVII. Diu el Conde Lozano a Las mocedades del Cid, després d’haver fet una acció contra el pare del Mio Cid que sap que és reprobable: "Esta opinión es honrada./ Procure siempre acertalla/ el honrado y principal;/ pero si la acierta mal,/ defendella y no enmendalla". És a dir, per damunt de qualsevol circumstància, la decisió presa s’ha de mantenir més enllà de la incorrecció, l’error o la maldat que representi.
No sé si la consellera Niubó és docta ens els textos clàssics sobre l’honor i l’honra, per bé que, si en tingués l’interès, abans li recomanaria la sàtira descarnada de Valle Inclán, que no pas el "teatre de l’honor" de Calderón. Llegir Los cuernos de don Friolera cura moltes ximpleries. Però lectora o no lectora, el fet és que la seva tendència a l’error la fa apta per formar part de la trilogia del Martes de Carnaval.
Error........