Un crit recorre tot Catalunya, amb el vigor marcial de La Marsellesa i amb l’eufòria escolar d’una casa de colònies : "Macarrons, macarrons".

És fàcil rastrejar la seva genealogia: el va entonar Laporta durant la nit electoral i ha quallat en carrers, escoles i bars. "Macarrons, macarrons, macarrons". El càntic, de fet, va néixer en un acte populista de campanya (el president els va cuinar en un bar de l’Upper) i s’ha revestit de reflexió: si diu el proverbi que "les accions parlen més fortes que les bombes", en aquest cas els seus ideòlegs segellen a foc l’esperit amb la frase: "Menys powerpoint i més macarrons".

"Macarrons, macarrons, macarrons". Sona amb la contundència del "Barça! Barça! Barça!" en el títol del famós article de Montalbán. El missatge és nítid: es va imposar la rauxa al seny i la intuïció al dossier. Hi ha qui parla de populisme, i de fet........

© El Periódico (CAT)