El dia que vaig veure Xavi i Laporta |
A finals de juny del 2024, vaig poder visionar el futur: en concret, la versió culer del Gran Cisma d’Occident que estem vivint aquesta setmana d’eleccions. De vegades, la Història decideix escollir com a testimoni un observador indigne d’aquest honor. Aquest vaig ser jo, quan vaig veure en una botiga, amb cinc minuts de diferència, Xavi i Laporta. I vaig entendre, en una sola jugada, la gravetat de l’assumpte.
Els fets van tenir lloc a la sastreria Santa Eulàlia. Aquest és el primer caprici de l’atzar: no acostumo a freqüentar aquest tipus de comerços, on un cinturó pot costar mig salari mínim. Però aquell dia acompanyava el meu cunyat, que (per pur amor a la meva germana) havia decidit espoliar la seva pròpia cartera per encarregar allí una americana blanca d’esmòquing per al casament.
Just en el moment en què li prenien mesures, quan el sastre li deia "sembla que et tiba de la cisa", vaig veure Xavi Hernández. Vaig saber que era ell, perquè va entrar com un llamp, trepitjant la moqueta amb els mateixos moviments que exhibia al cercle de gespa del centre del Camp Nou. Mirava a totes les direccions, ho........