Brindem amb Marcos Ordóñez

Una matinada, a principis del 2011, Marcos Ordóñez va escriure al seu diari: "Comences a tenir una certa edat quant’adones que un dia més és, irrevocablement, un dia menys. ¡Gran descobriment, molesta constatació!". I Marcos Ordóñez ha mort ara, amb una certa edat. Abans de complir els 70 anys. Massa aviat.

En realitat, sempre mor massa aviat la gent que admires. Ordóñez va aparèixer en la meva vida com per art d’encantament, unes quatre hores després del funeral de Francisco Casavella, on un jo d’uns vint anys, al qual li venia gran l’escena i l’abric, havia fet un discurs durant les exèquies. Marcos va tenir una d’aquestes entrades misterioses, d’espectre important per a la trama, que tant li agradaven. Van trucar a casa de la mare del difunt. Ella em va passar el telèfon i jo vaig sentir una veu greu que va dir (baritonejar, podria ser el verb apropiat en un text més feliç) unes paraules: "Veig que ha deixat la vinya ben abonada". I va penjar.

Més endavant va tornar a despenjar en moltes ocasions, perquè Ordóñez era dels que preferien........

© El Periódico (CAT)