La mort de Josep Vilarasau (Barcelona, 1931-2026) ha servit per recordar la convivència que històricament hi ha hagut entre el poder financer i els governs. Uns lluitaven per mantenir la independència; d’altres, del color polític que fossin, intentaven sempre controlar i intervenir. Entre finals dels anys 80 i 90, l’Espanya empresarial va patir una profunda transformació. Les corporacions industrials controlades per la banca sota la supervisió atenta del poder polític anaven passant a millor vida enmig de les crisis, fallides i fusions. Paral·lelament, primer el Govern de Felipe González (PSOE) i, posteriorment, de José María Aznar (PP), van iniciar i van ampliar la venda al públic de les empreses estatals amb les sortides a borsa. Al capdavant d’aquestes empreses, no obstant, es va mantenir un ferri control a través dels consells d’administració, situant-se com a presidents amics de pupitre de l’escola, expolítics i alts directius amb qui es van compartir favors del passat i afinitats ideològiques. Durant la transició entre segles, Telefónica, Repsol i Endesa van ser els tres grans exemples d’aquella........

© El Periódico (CAT)