No hi va haver sorpreses i tampoc no es van prendre riscos. El congrés de Junts a Calella del cap de setmana passat va ser molt diferent del de fa dos anys. Carles Puigdemont −amb Jordi Turull− ha controlat la situació al mil·límetre i de dalt a baix. No hi ha hagut vel·leïtats assembleàries, ni concessions del tipus "entre tots ho farem tot". Aquest cop el congrés de Junts ha estat un congrés a l’estil clàssic, dels de tota la vida. Un passeig militar. Les majories, com ha de ser en els congressos com aquests, han estat búlgares. El sector de Laura Borràs, que fa dos anys controlava la meitat de la direcció, ha estat escombrat sense esforç. A Borràs li han encarregat que posi en marxa la nova fundació que tindrà el partit. Tot ha sortit com s’havia previst.
El congrés ha servit per a tot això, però també per a una altra cosa importantíssima. Ha suposat una injecció de moral i d’autoestima. La sensació dels presents al deixar Calella era d’envigoriment. Hi han ajudat els tres dies de bona convivència i la força que ha exhibit la maquinària. I també, no es........