¿Però això què és?

¿Alguna cosa del que passa últimament és normal? El que ha passat aquesta setmana, o el que va passar l’altra, o el mes anterior, o l’any passat, o el que passarà demà, o d’aquí a cinc mesos, ¿és normal? ¿Passen coses normals encara? Queda el dubte en l’aire, o al terra. És un dubte, de fet, normal, qui sap si l’únic que podem acceptar realment com a normal. ¿Què es considera normal avui? Cada hora ens queden menys coses convencionals a les quals aferrar-nos, davant de les quals girar-nos i dir-nos a nosaltres, mig alleujats: "Hòstia, això sí que és normal".

La normalitat ha quedat liquidada, igual com es liquida una companyia, una relació, una festa d’aniversari, un automòbil acabat d’estavellar en un revolt. Un dels efectes que ja no........

© El Periódico (CAT)