Un cansament aliè |
Vaig comprar en un mercat ambulant un mirall antic perquè em va agradar molt el seu marc de fusta, tallat a mà amb motius florals entre l’espessor dels quals apareixien sargantanes i escarabats i algun altre insecte. A l’arribar a casa, el vaig penjar en una paret del meu estudi i al mirar-m’hi vaig veure el meu rostre, tot i que era no exactament el meu. Hi havia en la seva expressió una cosa residual, una espècie de gest que jo no estava fent. Com si la meva cara hagués arribat un segon tard a la seva pròpia representació. Vaig pensar en un........