Vito Quiles: el no-res i uns riures |
El que sobresurt de Vito Quiles és el no-res i uns riures. Se’l veu reiteradament a la part del davant de les diatribes parlamentàries, fent de dolent de la pel·lícula. Sempre porta un aparell, un telèfon d’última generació, amb què amenaça els que parlen. No se sap després a quins diaris entregarà les seves xeflis, però allà està, com si fos un associat a l’hemicicle. És un home sense atributs, és ell i només ell qui va pel món anunciant que va, fins que dona el cop, i els diaris ho anuncien. Com si fos un personatge. I no és res, és tan sols un que amenaça.
No diu gran cosa: tan sols amenaça, rient. Em pregunto, sempre que el veig en aquest lloc que se suposa que és tan seriós, com és possible que se li permeti entrar allà on han d’estar o bé els periodistes de veritat o els convidats especials de qualsevol classe.
Com a periodista no exerceix, la veritat, perquè no és adequat, pel que fa, pel que no diu, pel que........