Trump és a tot arreu |
A la taula a què Trump va portar el president d’Ucraïna, per anar acabant, quan es pugui, amb la guerra d’Ucraïna, hi havia gent molt diversa, de Zelenski i del mateix president dels Estats Units, representants d’una banda i de l’altra del món que els unia. Es trobaven en la residència estiuenca (i de qualsevol estació) de l’amfitrió, que és a més el ric de la casa, del seu país i del món. Trump donava ordres, enviava raons per riure, o ignorava el seu convidat, que havia rebut a casa seva explicant-li com un s’ha de cordar la jaqueta.
Al saló menjador hi havia una sola dona, en qui l’amfitrió es va fixar en un moment determinat per presentar-la al pobre convidat, que va haver de saltar diverses files d’homes fins a arribar amb la salutació sense somriure de qui treballa a la Casa Blanca explicant les ordres de Trump. Mentrestant, allà hi havia els plats buits, els homes congregats pel president, un militar jove que ho mirava tot com si fos en un altre món, i també hi havia Trump, és clar, que manava amb els seus llavis petitons. I sobre el món.
Em vaig fixar en tot en principi perquè va ser l’únic que es va emetre d’aquesta part de la trobada crucial (que després no seria per a tant) sobre el futur de la trista història d’Ucraïna, on les bombes i el no-res van junts,........