Al llarg de més de cinquanta anys, un meu amic va organitzar, cada Nadal, un sopar. És un cuiner expert i dedicava a aquest àpat tota la seva saviesa culinària, atent també a les novetats del mercat. Un altre amic, poeta i artista, il·lustrava els menús amb una cal·ligrafia personal i delicada i amb un dibuix original i personalitzat que feia referència a les menges de la taula o que es basava en pretextos florals o arborícoles. Era tan preciosa, la combinació de la lletra, el color i la música de l’esdeveniment, que se’n va fer una exposició a la Llibreria 22, de Girona, i al Motel Empordà, de Figueres. A part de la bondat del menjar, la memòria d’aquells àpats, amb el pas dels anys, també servia com a material d’estudi sociològic. Una de les coses que........

© El Periódico (CAT)