Jordi Otix
El Nadal té una virtut que, tot i els esforços per enfosquir-la, encara refulgeix. Més enllà de les lluminàries als carrers, de les compres compulsives, dels excessos de tota mena, de les bones i mel·líflues intencions, és just el moment de l’any en què ens dediquem a fonamentar aquest mínim esclat que vivim enmig de la foscor. "La nit és dia", diu Guerau de Liost. La nit no és només la malvestat i l’odi, el menyspreu i la guerra. També és la percepció de la fragilitat, el fet de ser conscients que no som sinó la xiuladissa d’un pardal enmig del brogit silent del cosmos.
La immensitat ens estaborneix, si hi pensem, i, en el fons, sabem que no som sinó això: un gra de sorra. Menys encara, un àtom........