Cantar ‘La Balanguera’ |
No hi ha gaire himnes que m’emocionin. De fet, dos; tres, a tot estirar. “La Marseillaise”, i l’ “Inno di Mameli”, i para de comptar. Per qüestions bàsicament sentimentals i per afinitats electives, més enllà de la lletra, bèl·lica com és costum a quasi tot el món. També m’agraden, per exemple, aquests himnes sudamericans que semblen extrets dels compassos d’obertura d’una òpera bufa o d’una pel·lícula dels Germans Marx, i que acaben, com l’argentí, amb un crit desaforat que els patriotes entonen (desafinen, quasi sempre)........