En aquest món remogut emergeixen dues grans qüestions: la de la defensa, esperonada per guerres que s’estenen des d’Ucraïna fins al golf Pèrsic; i l’econòmica, causada pel menor subministrament de petroli que aquestes guerres produeixen.

No és la primera vegada que això passa. Hi ha molts exemples del predomini que han tingut les qüestions militars i energètiques.

Com amb la nostra pertinença a l’OTAN, no convé oblidar la seva transcendència històrica. Durant la Transició va marcar la diferència entre esquerra i dreta, fins que, ara fa 40 anys, els espanyols van decidir quedar-se en l’Aliança en què havíem ingressat el 1982, per la majoria parlamentària d’UCD, Aliança Popular i alguns nacionalistes.

Els socialistes vam passar gradualment d’una política exterior basada en neutralitat, desarmament i no integració en blocs militars al compromís de convocar un referèndum amb l’ambigu lema "OTAN, d’entrada, no".

Durant la primera legislatura socialista vam evolucionar des de defensar la sortida a proposar la permanència, condicionada a la no-incorporació a l’estructura militar integrada, la prohibició........

© El Periódico (CAT)