Un mes després el Govern s’hagi posat per fi les piles i hagi decidit assumir la resposta al caos que hi ha a Ceuta, des de la intolerable entrada de 80.000 marroquins amb la complaent indiferència o complicitat del Marroc, una entrada que el mateix Pedro Sánchez va qualificar d’atac a la nostra sobirania i integritat territorial, la més greu patida mai, afegeixo jo, per després inhibir-se’n i anar-se’n de vacances mentre els seus ministres feien infructuoses visites a la ciutat i dedicaven vergonyoses lloances a la cooperació de Rabat. Ha passat un mes, milers de migrants continuen vagant pels carrers de Ceuta i ningú assumeix cap responsabilitat. "Són coses que passen", va dir el ministre d’Interior i es va quedar tan ample. No, senyor ministre, és inacceptable que això passi.

Des del primer moment va quedar clar que la magnitud del que va passar desbordava la capacitat de reacció d’una ciutat que veia com la població es duplicava mentre el Govern es resistia a assumir la direcció de la resposta. M’avergonyeix que hagi trigat tres setmanes a nomenar un comandament únic per coordinar els esforços i fer tornar la normalitat (encara llunyana) a Ceuta.

No entenc que 30 dies més tard de la invasió encara no sapiguem amb seguretat quants migrants van entrar, quants van tornar i........

© El Periódico (CAT)