Joan Tardà
Els mitjans han assignat a Sánchez el títol de "supervivent", que ell ha convertit en signe de fermesa política. N’hi ha prou que sigui un dels pocs socialdemòcrates d’Europa en el poder perquè es relacioni la supervivència amb una anomalia positiva. Revaloritzada encara més perquè tot apunta que les eleccions europees evidenciaran la magnitud del fantasma reaccionari que recorre el continent.
Supervivència del sanchisme mercès a l’agosarament d’haver-se empassat el gripau d’un pacte amb ERC i Bildu, bo i sabent que s’incrementarien les contradiccions entre el seu Govern i un poder judicial en mans de la ultradreta entossudit a fer-lo descarrilar. D’aquí que la consideració positiva del terme supervivent aplicada al sanchisme com a sinònim de valentia política pugui estendre’s també al junquerisme i a Oriol Junqueras com a president del partit que va saber llegir correctament que el nou context internacional oferia unes condicions objectives menys favorables a les del 2017 per a la causa de la independència. D’igual........