A mesura que creix la pressió sobre Sánchez perquè convoqui eleccions abans d’hora i Junts i el PNB flirtegen amb actuacions que les precipiti, s’intensifiquen els moviments en l’ampli espectre de les esquerres, catalanes i espanyoles, sobre com evitar el desastre de veure instal·lats Feijóo i Abascal a la Moncloa. I, probablement, no pas per a quatre anys només.

En aquest escenari, de manera sorprenent, una persona i unes sigles han esdevingut centrals i crucials. Efectivament, Gabriel Rufián i Esquerra Republicana són en totes les converses dels cercles d’opinió, executives i militància de totes les esquerres. Mai un militant independentista no havia estat cobejat per l’esquerra espanyola com és el cas del portaveu republicà al Congrés, la veu del qual ha quallat en amplis sectors de les generacions més joves de les societats catalana i espanyola. Per això ha estat un trànsit natural el fet que es convertís en el mascaró de proa d’una alternativa funcional per a un front ampli electoral que revertís prou la desafecció per barrar el pas al PP i Vox.

Ara com ara, tanmateix, tot apunta que no es donen les condicions perquè sigui........

© El Periódico (CAT)