Les esquerres i el carall |
Suposo que en algun cenacle de Madrid amb línia editorial a la dreta o més enllà deuen preparar el nomenament de Gabriel Rufián com a espanyol de l’any, a l’estil de la celebèrrima portada d’Abc dedicada a Jordi Pujol, que va consagrar el president com un dirigent moderat, garant de l’estabilitat i un tipus de confiança dins de l’ordre constitucional. ¿Quina millor manera de definir així Rufián, que ha passat de les 155 monedes de plata a proposar un front comú d’esquerres en nom de l’obrer de Vallecas? Poca broma: un reconeixement d’aquest tipus seria la millor manera de desactivar el front comú d’esquerres a Catalunya abans que no neixi. Un cop de mà (dreta).
Segons ho explica Rufián, l’assumpte és una pura necessitat d’autodefensa: "O ens posem d’acord o ens n’anem al carall", i en aquest "nosaltres" s’hi inclouen els sobiranistes i l’esquerra a l’esquerra del PSOE. Al carall, segons Rufián, es va girant a la dreta amb Feijóo de bracet d’Isabel Díaz Ayuso i, després, torçant encara més a la dreta amb Santiago Abascal. I, d’allà, a l’infinit i més enllà de l’imaginari ultra:........