Ets de dretes i no ho saps és el títol d’un assaig del periodista Josep Martí Blanch, i potser inspiració del que podria ser el leitmotiv de l’esquerra: "Ets d’esquerres tot i que no ho vulguis (i votis en contra dels teus propis interessos)". Escoltant aquests dies tots els corrents, sensibilitats, sigles i cabdillismes de l’anomenada esquerra de l’esquerra en el serial sense fi de la seva unitat, un si és generós diria que tanta diversitat obeeix al fet que la seva majoria social és tan àmplia que hi ha múltiples gradacions polítiques. Però si es fa un cop d’ull a les xifres –demoscòpiques i electorals, des de les generals del 2023 fins a les autonòmiques d’aquest any– i al pes dels seus postulats en la conversa pública, la impressió és que aquest espai, mesurat en votants, no és tan divers com per justificar tanta sigla, tanta sensibilitat, tant cabdillisme, tant melic.

Que hi hagi molta gent preocupada per l’habitatge i afectada pels preus no significa que voti l’esquerra; que tants ciutadans es preocupin pels serveis públics no implica que recolzin les vagues de metges i professors ni que votin........

© El Periódico (CAT)