Diumenge passat hi va haver festa d’EGB a l’Estadi Olímpic. Manolo García i Quimi Portet, d’El Último de la Fila, van oficiar sota la pluja un concert que va commoure desenes de milers de persones. Els prolegòmens del concert als accessos estaven molt allunyats de la imatge juvenil associada a la música en viu. El Último (70 anys Manolo, 68 Quimi) va oficiar una sessió eminentment generacional: no hi va haver fills ni nets a les grades, tan sols joves entre mitjans dels 80 i mitjans dels 90 que sabien jugar a l’Space Invaders.

Dos dies després, dimarts, a Elmont (Nova York), Bruce Springsteen va oferir un concert de gairebé tres hores. Va començar amb una versió (War, de The Temptations) i va acabar amb una altra (Chimes of freedom, de Bob Dylan). Enmig, 25 cançons més en un recital més d’una gira (Land of Hope and Dreams Tour) rebatejada amb un eslògan inequívocament antitrumpià: No Kings. Amb un setlist fix (una raresa en la seva carrera), una veu menys torrencial i un ritme una miqueta més lent en les seves cançons, el Boss (76 anys) i l’E Street Band (tots ells de la seva quinta........

© El Periódico (CAT)