Una mujer entra en una oficina del SEPE. / Marta Fernández Jara

Era el desembre del 2013, uns dies abans de Nadal. Havia aterrat a l’aeroport John F. Kennedy de Nova York amb un entusiasme que camuflava el nerviosisme. No era inquietud, tampoc inseguretat, el que sentia. James Salter, escriptor que havia descobert feia uns mesos i amb una prosa que m’havia conquerit amb la suau intensitat de la llum d’un capvespre imprevist, havia accedit a rebre’m a la seva casa de Bridge, un poble a dues hores de Manhattan. No tenia el seu número de telèfon, només l’adreça i la confirmació, en un concís correu electrònic, que ens veuríem a les onze del matí. A aquella hora, després de passar la nit en un hotel on era l’únic hoste, vaig trucar a la seva porta i ell era allà, esperant-me. Em va rebre sorprès. La meva suposada........

© El Periódico (CAT)