¿Per què resulta tan complicat acordar un criteri d’equitat fiscal en el finançament autonòmic? De l’encara no nat acord de finançament autonòmic s’ha escrit molt, malgrat no comptar amb una proposta mínimament articulada dels seus continguts. Més enllà del cost que suposi per a l’Estat aconseguir el plàcet dels governs regionals, hi ha subjacent la qüestió de l’equitat fiscal amb què valorar la distribució dels recursos territorials resultant. FEDEA, en un document recent, s’ha posicionat sobre això; d’altres ho hem fet des de revistes especialitzades. I la disparitat de criteris és òbvia.

Des de la reivindicació històrica catalana, un finançament es considera "just" si tradueix una certa correspondència entre contribucions realitzades pels ciutadans del territori i les transferències rebudes. La seva expressió primària és l’ordinalitat, és a dir, que es mantingui la relació entre ingressos aportats i rebuts. Això que es veu com a "just" en la perspectiva més federal no s’accepta certament en la individual (entre ciutadans, com a contribuents i beneficiaris de les polítiques públiques), i conté accepcions........

© El Periódico (CAT)