És molt infreqüent que, en el fang de la política, un partit esculli el camí més difícil just quan es troba en el seu pitjor moment. Això és just el que va fer Esquerra aquell tragicòmic 8 d’agost, en el qual vam viure les dues cares de l’independentisme. Mentre Puigdemont protagonitzava una performance buida i autodestructiva però mediàticament espectacular, ideal per a aquesta era demagògica de les xarxes socials, Esquerra prenia una decisió difícil, contradictòria i desagraïda, pensant només a llarg termini, amb l’única finalitat d’evitar unes eleccions anticipades que haguessin resultat incomprensibles per al gruix de la societat catalana. El vot dolorós d’ERC per investir Salvador Illa culminava, de fet, el seu meritori i mai prou........