Roses a l’asfalt |
LLuvia intensa en la acampada de la plaza Catalunya / Victòria Rovira
Els han negat fins i tot les engrunes. Amb una forta manotada van dir que no. Ni tan sols semblava que s’adonessin que hi havia en joc les coses del menjar. Tan embrancats estaven en les seves penes partidistes, tan encegats en els seus discursos de demolició al Govern, tan sords a qualsevol crit que no sigui "Pedro Sánchez, fill de puta", tan rendits a l’egoisme de les seves banderes o als amos a qui serveixen, que no van voler entendre que de l’asfalt estaven brollant roses. Flors díscoles i magnètiques. Espines dures i feridores.
Sords, cecs i muts, enredats en els seus soliloquis falsaris escrits al dictat de l’especulació, van votar a favor de la desolació, de l’angoixa famolenca que devora tanta........