Tothom té un moment d’estiu que ha marcat la seva infància. Un estiu que, potser, no va semblar gens extraordinari, però que amb el temps ha quedat fixat en la memòria per algun moment viscut. En el nostre país, l’estiu sempre ha estat molt més que una estació de l’any; és temps de xafogor, de mar i de muntanya, d’envelats en places, de tardes llargues amb noves amistats i, també, de primers amors. Un temps d’aprenentatges, encara que siguin sense pissarra, ni llibres. A Estiu 1993, Carla Simón ho va narrar amb una sensibilitat enorme. La seva pel·lícula no parla d’un estiu perfecte, però sí que ho fa d’un estiu complex en el qual hi ha dol, nous vincles i la història de com ens hem de recompondre. Més enllà de la singularitat de la història, ens mostra que l’estiu pot ser decisiu en la vida d’un infant.

Ara bé, en una ciutat com Barcelona, l’estiu no arriba de la mateixa manera a totes les cases. Per a algunes famílies és una promesa de viatges i descans. Per a moltes d’altres, és un trencaclosques de........

© El Periódico (CAT)