La situació de l’habitatge avui és insostenible. Càritas ho alertava fa poc: cada vegada atén més persones que viuen en un menjador, dormen en una llitera a la cuina o comparteixen espai amb la rentadora. Mentrestant, la rendibilitat del negoci immobiliari va assolir el seu màxim històric, un 32,7%, el tercer trimestre de l’any passat. Aquesta contradicció és la realitat del 2026. I no hem arribat aquí de la nit al dia: és el resultat d’anys en què l’habitatge s’ha transformat en un actiu financer, mentre la política no ha sabut –o no ha volgut– posar-hi límits.

Fa molts anys que en parlem. Però, més enllà dels debats, calen solucions. No és cap casualitat que fins i tot Donald Trump hagi posat sobre la taula la necessitat de prohibir les compres especulatives d’habitatge. Perquè quan l’habitatge es converteix en mercaderia, els preus s’apugen i som expulsats de les nostres ciutats. Ara bé, el repte no és només frenar qui compra per especular. El nostre repte és garantir que les famílies puguin accedir a un habitatge, sigui de lloguer o de compra. I per fer-ho........

© El Periódico (CAT)