We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Temps de dracs

3 4 0
20.04.2019

De la llegenda de Sant Jordi, qui em cau millor és el drac. Sant Jordi me l’imagino com un guaperes repentinat i presumit, un perdonavides acostumat a conquerir qualsevol cosa, inclosa la princesa de torn. Amb ella encara m’hi identifico menys. No corren bons temps per a damisel·les en problemes, sacrificades per la pau o una promesa rància. Sempre em va semblar fatal que l’única putejada del conte, una vegada tot es resol, hagi de ser la princesa. O se la menja el drac o la casen amb el guaperes. En algunes versions, a sobre, el molt ruc es permet el luxe de menysprear-la. En altres, que prefereixo, el valent i aguerrit guerrer fracassa i no aconsegueix matar la bèstia. És un humil sabater qui ho fa, no amb força ni coratge cavalleresc, sinó amb enginy. Exactament això és el que passa en una de les llegendes fundacionals de la ciutat polonesa de Cracòvia, la del drac de Vawel. És l’humil Skuba que enverina la fera que tenia atemorida a la ciutat oferint-li per menjar una ovella farcida de sofre. La seva història és una versió moderna del triomf de David contra Goliat, però el destí de la princesa és igual d’humiliant: el seu pare també l’ofereix a canvi del favor, aquesta vegada al sabater.

Estem en........

© El Periódico (CAT)