Tinc amics que van patir anatema i exclusió per no compartir ni les idees ni els procediments dels independentistes i que consideren exasperant la moderació amb què Salvador Illa ha començat la seva etapa com a president de la Generalitat. Solen ser persones que el van votar per acabar amb el malson d’un procés que només conduïa a la divisió de la societat catalana. Ciutadans fastiguejats d’una dècada de confrontació que no ha portat res de bo per a Catalunya i ha situat les dretes a les portes del poder a Espanya. Ara, aquests amics arrufen les celles quan veuen que Illa nomena conseller un antic càrrec de Junts per Catalunya i es queden atònics al comprovar que deixa Política Lingüística i Cultura en mans de càrrecs d’Esquerra Republicana. A aquests nomenaments ha seguit l’amable foto d’Illa amb Jordi Pujol que tampoc ha agradat els que el consideren col·laborador necessari de la barrabassada. Mentre alguns s’empassen el gripau a compte de l’aritmètica electoral –la mateixa que va obligar el PSC a firmar un acord filofederal amb Esquerra........