Angost
Una de las playas de Barcelona / JORDI OTIX
No és per fer de mala ombra, però —benvingut, agost!— el millor de l’estiu ja ha passat. Ho sento! El millor és la il·lusió del juny i el simulacre agònic del juliol. El desig, vaja. La confirmació té el seu què, és clar, és clar, sobretot perquè és imprescindible. Necessitem aturar-nos i descansar per tornar a l’arena i a la roda.
El problema és que a l’agost un ha de fer realitat tot el que havia imaginat al juny. Descansar, llegir, banyar-se, enamorar-se, no mirar el telèfon, avenir-se amb la família, recuperar els amics i tornar convertit en una versió........
