La carta narcisista d’Errejón

Sembla que, de sobte, la societat espanyola hagi descobert que una cosa és la demostració pública de la mateixa coherència emocional i l’altra que aquesta coherència coincideixi amb la veritat de cadascú. Són qüestions diferents i sempre ha sigut així.

El cas Errejón ha sorprès gairebé tothom. Caldria aprofundir sobre aquest gairebé. Passa amb freqüència que el que és desconegut es converteix en una veritat a crits. Davant això cal dubtar. No del que el mateix Errejón ha reconegut d’aquella manera, sinó que la idea de la "subjectivitat tòxica" a què ell al·ludeix en la seva missiva fos coneguda per tots. Aquesta frase és literal i permet que obrim la porta a deambular per aquest text.

El cert és que el meu coneixement del personatge es limita a........

© El Periódico (CAT)