Patrimoni ciutadà |
Daniel García Peris
El patrimoni audiovisual és, probablement, un dels més fràgils que tenim. A diferència de la pedra o del paper, els suports de vídeo caduquen. Les cintes magnètiques s’esborren lentament, es degraden encara que no es facin servir i acaben convertint-se en objectes muts, sense possibilitat de reproduir. Formats com el VHS, tan presents a les llars durant als anys 80 i 90 del segle passat, van passar en poc temps de ser quotidians a esdevenir obsolets. Es calcula que té una esperança de vida de vint a trenta anys. Altres sistemes que li van........