L’altra cara de l’EPA

Només seria possible fer una valoració positiva del tarannà de la situació laboral a Balears si es produís una transició decreixentista en turisme i totxo pactada amb pau i cohesió social

Turistas en Palma a finales de agosto. / Manu Mielniezuk

Si un ésser extraterrestre aterrés a la Terra i, amb intel·ligència artificial o sense ella, donés un cop d’ull a les dades més rellevants referides a les Illes Balears de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2026, i les comparés amb les immediatament anteriors a la pandèmia de la covid-19, de segur en faria una anàlisi força positiva. Tots els indicadors cabdals milloren quantitativament: La població major de setze anys creix des de 997.000 a 1.076.000 persones; la taxa d’ocupació va del 51,77% al 53,32% (de 516.100 a 573.800 persones, respectivament); la població assalariada s’enfila de 419.000 a 473.400 persones; la taxa d’atur es redueix del 17,06% al 13,79%, tot i que, en termes absoluts, ens continuem movent en xifres elevades (106.200 i 91.800 persones, respectivament).

Ara bé, per a la visió d’un terrestre preocupat pels aspectes qualitatius de l’ocupació laboral —que són claus per a la cohesió social i el progrés socioeconòmic compartit sustentable en el temps— l’anàlisi no pot ser tan positiu. Els creixements de les xifres macro laborals, fruit d’una inexistent transició de canvi de model de turistificació (sectorialment allò que creix és la mà d’obra en turisme i construcció), van braç a braç de la permanència........

© Diario de Mallorca