L'home que parlava fluix |
Miquel Vadell Balaguer
L'home que parlava fluix
Mariano Gual, amb el conseller de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Fernando Rubio, en el seu comiat. / Instagram Fernando Rubio
Fa molts d'anys, quan era un arquitecte acabat de sortir de l'escola, vaig entrar per primera vegada a les oficines d'Urbanisme del Consell. Record un passadís llarg i obscur, en un edifici que encara tenia l'aire trist d'un antic orfenat. A les portes, una successió de cognoms il·lustres em va fer pensar en el Círculo Mallorquín. Era un món que no semblava el meu.
Anys després vaig conèixer un d'aquells noms: en Mariano Gual. Un home petit, senzill, d'una educació exquisida, que parla tan fluix que a les reunions procurava tenir-lo a la meva dreta, per escoltar-lo amb l'orella bona. No record haver-li sentit mai una paraula més gruixada que «nispero».
Un dia em va contar que havia entrat al Consell amb la il·lusió de treballar en la rehabilitació de la Misericòrdia. Va acabar a Urbanisme, on ha passat trenta-sis anys. Curiosament, la Misericòrdia encara no ha acabat de trobar el seu futur. En Mariano, en canvi, va trobar el seu en l'urbanisme. Coneixia Mallorca abans dels expedients: de petit havia recorregut possessions de parents, quan els grans llinatges dibuixaven bona part del mapa de l'illa.
Jo tenia idees sobre el territori, però sabia poc dels engranatges administratius i jurídics. Vaig tenir la sort d'aprendre al costat d'en Mariano, en........